Musica Rap
El rap és un estil musical que sorgeix als barris negres
i hispans
novaiorquesos vinculat des de principis dels 80
als ambients de la cultura hip hop.
Si el hip-hop es va distingir
per evolucionar a partir de les formes primigènies de la música religiosa
de la comunitat negra dels Estats Units, a
través d'una expressivitat laica i popular que es va conciliar molt sovint amb
el funk, el rap es desenvolupa sobretot per dues
vies: trenca els seus llaços amb el funk i la música
disco de consum, accentua la seva relació amb el break dance alhora que radicalitza
els seus signes d'identitat de la cultura del carrer, mitjançant
formes autònomes i un llenguatge específic
i combatiu.
En les seves primeres
manifestacions, i seguint la pauta break, el rap va sorgir de les operacions
que en les sales de ball executava un disc joquei utilitzant un o diversos temes, per
tal d'aconseguir de les interrupcions i barreges resultants, una composició que
servís com a vehicle sonor a la recitació del solista o, més sovint, a un
nodrit conjunt d'intèrprets.
L’agulla del tocadiscs, en
conseqüència, es convertia en un element fonamental dels temes rap i mitjançant
les ràfegues breus i reiteratives, esquitxades d'arrossegades rítmiques,
emfatitzant rimes que es nodreixen d'argots, efectes onomatopeics, bromes i
consignes, es desencadenava un joc de rèpliques i contrarèpliques molt
suggestiu, que al seu torn es complementava amb provocatives escenificacions.
Aquests trets essencials del
rap, especialment tot el que es refereix a les seves lletres, tenen el seu
origen en les fórmules publicitàries emeses per ràdio i televisió on dues o més persones conversaven
col·loquialment sobre un producte, combinades amb les remescles de música disco
que els joves negres, hispans i chicanos utilitzaven per ballar i
divertir-se a l'aire lliure als ghettos.
Per això el rap va tenir en els
seus començaments un àmbit limitat, ja que rares vegades penetrava en l'àmbit
de les discoteques, copades per temes comercials també interpretats per negres.
El tema Rapper´s delight,
de Sugar Hill Gang, editat l'any 1979,
va ser una de les composicions estrella d'aquest estil, que s'inscrivia en
l'àmbit eclèctic practicat per bandes fundacionals com Afrika Bambaata and
The Soul Sonic o el més radical de Grandmaster Flash and the Furious
Five.
Però és a partir dels anys 90 quan els àlbums rap aconsegueixen una
presència regular a les llistes d'èxits de la revista Billboard i
l'estil es diversifica, atraient a les seves files d'adeptes a músics blancs.
